L’any 2001 va suposar un abans i un després en la regulació laboral dins del sistema penitenciari amb l’aprovació del Reial decret 782/2001, de 6 de juliol, que estableix la regulació de la relació laboral de caràcter especial de les persones penades. Aquesta normativa tenia un objectiu molt clar que era el de dotar d’un marc jurídic clar i específic la prestació de serveis laborals per part de les persones sotmeses a mesures judicials, especialment la de les persones privades de llibertat. Aquest marc buscava el foment de la reinserció social i laboral d’aquest col·lectiu.
Abans d’aquest reial decret, la legislació sobre el treball dels interns no disposava d’una regulació concreta que permetés un desenvolupament adequat dels projectes d’ocupació o de la contractació en si mateixa dins dels centres penitenciaris i centres educatius de justícia juvenil. El RD 782/2001 va establir els drets i obligacions tant de les persones internes de la mateixa Administració. Va establir condicions laborals específiques amb caràcter diferenciat respecte de la normativa laboral ordinària, però oferint unes garanties bàsiques.
La regulació dels tipus de treballs que poden realitzar les persones internes, la durada i condicions dels contractes, les retribucions i les mesures de protecció social adaptades a la seva situació especial són algunes de les garanties bàsiques més destacades d’aquest marc normatiu. També es va posar especial èmfasi en la formació professional com a eina per afavorir la reinserció i la preparació per a la futura incorporació al mercat laboral ordinari.
Aquest reial decret va ser modificat posteriorment pel Reial decret 2131/2008, de 26 de desembre, que va introduir millores per adaptar la regulació a les noves realitats socials i laborals, reforçant aspectes com la protecció dels drets de les persones contractades i l’eficàcia dels programes d’ocupació i formació.
La regulació establerta l’any 2001 ha suposat un impuls al model d’intervenció FOI del CIRE: Formació, Ocupació i Inserció, que té com a missió fonamental la dotació de competències personals, professionals, habilitats, coneixements i aptituds que faciliten la reinserció social i laboral en el moment de la sortida en llibertat.
